Itinerari de l’Art. Vilaller

Itinerari de l’art és l’espai on l’artista explora, on erra pels nous i desconeguts viaranys de la creativitat, on la matèria es manifesta a través de mil formats i on els codis invisibles dels zeros i els uns del món digital envaeixen pantalles.

Mitjançant, doncs, la transversalitat de l’art, els artistes del videoart, l’escultura, la perfomance, el dibuix o la pintura; la fotografia, l’art sonor; el netart o les instal·lacions posen la seva obra, de vegades crítica, de vegades contemplativa i testimonial, a disposició dels ciutadans a la recerca del diàleg sincer.

JUANA DOLORES ROMERO CASANOVA / ALEXANDRA GARCIA PASCUAL / CHRISTINA SCHULTZ / GEMA POLANCO / LA SOFY / NORA ANCAROLA / OLGA OLIVERA-TABENI

Programa: ART AL MAGATZEM
Dones. Retòriques de poder i utopies del desig

Comissari: Jesús Vilamajó

Data d’inauguració: 18 de setembre de 2020, a les 19.30 h
Visita a l’exposició: 19, 20 i 26 de setembre (d’11 a 13.30 h i de 17 a 20 h)
Lloc: local social de Vilaller (Alta Ribagorça)

JUANA DOLORES ROMERO CASANOVA

Limpieza

Vídeo HD

És un pamflet audiovisual sobre la situació de precarietat de les treballadores de la neteja en plena crisi sanitària i socioeconòmica a causa de les polítiques neoliberals i la hipocresia dels estats-nació. Ha estat realitzat durant la pandèmia mundial del virus de la Covid-19.

Santa Bàrbara

Vídeo

Santa Bàrbara i Margaret Thatcher protagonitzen i antagonitzen, respectivament, la lluita minera. A partir de la contraposició d’aquestes dues figures femenines, un homenatge al que sempre ha estat un exemple d’organització i de resistència contra el neoliberalisme i l’autoritarisme.

Juana Dolores Romero Casanova (1992, el Prat de Llobregat)

És filla d’immigrants andalusos a Catalunya. Va estudiar Interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre i, posteriorment, va iniciar estudis literaris a la Universitat de Barcelona. Enguany ha rebut el 56è premi de poesia catalana Amadeu Oller pel seu poemari Bijuteria.

http://www.juanadolores.com

Fotografia: Amanda G. Eleuterio

NORA ANCAROLA

#fronteresdextermini

Instal·lació visual i sonora

A les fronteres del món existeixen, des de fa molts anys, els mal anomenats camps de refugiats, un eufemisme que denomina els actuals camps de concentració dels homes, les dones i els infants que fugen de l’horror cap a un futur millor. En aquests llocs, la vida és un temps aturat, que no té, com la mort, límits precisos. De nosaltres també depèn que aquestes vides siguin viscudes amb dignitat.

Nora Ancarola

Artista visual d’origen argentí. Viu i treballa a Barcelona des del 1978. La seva obra està relacionada amb dos aspectes de la realitat que la preocupen notablement: d’una banda, la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als relats històrics i a la realitat social i, de l’altra, l’observació i la utilització dels processos creatius en la seva potencialitat per gestionar el malestar individual i sistèmic.

http://www.noraancarola.com

CHRISTINA SCHULTZ

El peso de mis vecinas

Quaderns de dibuixos

Projecte d’investigació a través del cant i la poesia, i sobre la marginalitat i la migració que pateixen les seves veïnes marroquines del barri del Born de Barcelona. Amb un llapis a la mà i un enregistrador d’àudio, l’artista ha acompanyat, en el seu dia a dia, aquestes veïnes i altres dones que viuen a Melilla i a la ciutat fronterera de Nador. El resultat d’aquestes trobades són dos quaderns, uns dibuixos, una publicació, un audiovisual i una performance que configuren un arxiu interdisciplinari.

Els dibuixos reflecteixen les trobades de l’artista amb les diferents dones que la van allotjar i li van donar permís per acompanyar-les en el quefer diari.

Christina Schultz (1972)

Artista autodidacta, transdisciplinària, performer oral i nòmada lingüística. Alumna del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA (2017/2018), va aprendre el castellà d’una família de Formentera; el català, d’uns amics de Barcelona, i el magrebí, en un breu i intens matrimoni al Marroc. Treballa amb diferents disciplines creatives per construir encontres politicoartístics.

https://www.christinaschultz.com/

OLGA OLIVERA-TABENI

Sabons negres (sabó de no rentar, versió confinament)

Sabons fets a mà i vídeo HD.

La pandèmia ha generat una obsessió per la neteja que ens remunta al naixement dels higienismes: un corrent pròxim al liberalisme del segle XIX que mirava de mantenir la salubritat a la ciutat i eradicar les pandèmies.

Des d’un posicionament crític, Sabons negres (sabó de no rentar, versió confinament) incideix en els usos i abusos de la neteja obsessiva. I, en aquest sentit, la peça mostra la impossibilitat de fer net: el sabó no renta, sinó que embruta, i tergiversa, d’aquesta manera, el discurs del poder hegemònic.

Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972)

Llicenciada en Belles Arts. El seu treball s’ha exposat al Centre d’Art la Panera (Lleida), al Festival Embarrat (Tàrrega), a l’IEI (Lleida), a l’ACVIC (Vic), a La Trastera (Segur de Calafell), al MUA (Alacant), a la VIII Biennal Internacional d’Art Tèxtil Contemporani-WTA (Madrid), a la UPV (València), a la Fundació la Posta (València) i a Culturgest (Lisboa), entre d’altres. Ha estat en residències, com amb la Beca d’Art i Natura (Panera/CAN/CDAN) o a l’ACUR (Tàrrega). Ha col·laborat en revistes com DUODA, de la UB, i també en seminaris, tallers, a Nau Côclea, a la UdL, a la UAB, a la UV, a la Xarxa Museística Provincial de Lugo.

https://www.olgaoliveratabeni.net/

GEMA POLANCO

Una cicatriz es más fuerte que la piel

Collage i brodat sobre loneta.

Sèrie de teles que neixen del pensament i les converses entre l’artista i les seves amigues, i amb dones que ella admira. Són dones guerreres, sensibles i vulnerables que revisen i qüestionen el seu paper a la societat, i que no accepten les funcions que, com a “dones artistes”, aquesta els exigeix.

Gema Polanco broda i dibuixa amb l’agulla les seves ferides, culpes i vergonyes per donar-los llum i visibilitat, i, d’aquesta manera, poder sanar.

Gema Polanco (València, 1992)

És llicenciada en Fotografia pel London College of Communication i Màster en Arts Visuals i Educació per la UB. Ha exposat en festivals com Circulation(s) de París, PhotoEspaña, PhotoAlicante, Art Photo de Barcelona, Festival Panoràmic de Granollers i Miami New Media Festival. D’altra banda, ha estat seleccionada pel prestigiós ING UnseeN Talent Award i nomenada Jove Promesa pel suplement mensual “Smoda”, d’El País, per La Vanguardia i per ABC Cultural.

https://www.gemapolancoasensi.com/

ALEXANDRA GARCIA PASCUAL

Final feliz

Llençols brodats amb fil blanc.

Un projecte sobre el capitalisme, el consum i la felicitat. El poder no sempre s’imposa, sinó que teixeix xarxes i crea una trampa capaç de normalitzar el plaer i l’explotació del jo en pro del benestar físic i emocional.

A través del Satisfyer, la joguina sexual sobre la qual tothom parla, Alexandra Garcia Pascual intenta comprendre com el poder subjau en els productes més elementals que conformen la vida quotidiana. El desig ens porta al consum, i aquest, a la felicitat; i els estimuladors i vibradors ens prometen la satisfacció immediata, el regal més plaent, el goig desitjat, “el puto cielo”.

Puta. Nuevo diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española

Dibuixos.

“Araña, bandarra, buscona, calentorra, calientapollas, cerda, fácil, fulana, golfa, guarra, lagarta, pendón, víbora, zorra”, i una infinitat de sinònims per a la paraula puta.

Alexandra Garcia Pascual il·lustra aquest nou diccionari a partir del recull de diverses accepcions de mots —figurats o abstractes— que sovint són descripcions directes, o bé eufemismes, metàfores o comparacions, sobre la condició sexual i el comportament de les dones en societat.

Alexandra Garcia Pascual

És graduada en Belles Arts (2013) i Màster en Produccions Artístiques per la Universitat de Barcelona (2015). Ha exposat en diferents mostres col·lectives, com Mulier, mulieres, al Museu de la Universitat d’Alacant, a la Casa Solleric de Palma de Mallorca o a la Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobretgat. Ha rebut diversos premis i distincions, entre els quals destaquen el premi d’art contemporani de la Fundació Reddis (2018), els ajuts a la jove creació d’arts visuals Felícia Fuster (2017) o la beca Residències Prodart’15. Fabra i Coats i Universitat de Barcelona.

https://alexandragarciapascual.blogspot.com

LA SOFY

Xd_69

Lona i vídeo HD projectat

L’adveniment del web 2.0, amb el nou regne inabastable de les xarxes socials i l’auge dels videojocs en línia, ha fet aflorar nous comportaments i estètiques entre la joventut del segle XXI. Amb el seu treball artístic, construït sempre a partir dels nous canals de comunicació digitals, La Sofy desdibuixa les fronteres entre la realitat i la ficció, quan el fandom, la pornografia, el trap o les plataformes virtuals per lligar esdevenen la nova cultura.

La Sofy

Nascuda el 1992, i renascuda el 2016 als Sims, és artista, webcamer, tertuliana, actriu porno i DJ —encara que pensa que ho fa bastant malament. Entre els seus èxits professionals més grans hi ha el fet de ser bloquejada i eliminada d’Instagram. És fan de Dawson’s Creek, Confianza ciega i Los Soprano. Va fer un curs de twerk en un centre cívic i té un ratolí d’ordinador de la Hello Kitty. Per conèixer-la més, cerqueu-la a Tinder.

https://sofiaestevez.hotglue.me/

Sabons negres
Performance a càrrec d’Olga Olivera-Tabeni.

ENTRADES ESGOTADES

Performance sobre el projecte Sabons negres realitzat en el període de confinament. L’artista mostrarà per què i de quina manera ha materialitzat la seva instal·lació artística, tot parlant de les sensacions que ha tingut sobre la pandèmia i els elements de control social que se’n deriven.

Durada: 20 min

Dia: divendres, 25 de setembre de 2020
Hora: 19 h
Lloc: local social de Vilaller

Les veus del Trabando
Performance a càrrec de Christina Schultz.