Itinerari del pensament

Al nou segle de l’excés, el XXI, el de les noves tecnologies i els emoticons i avatars, el de la globalització econòmica, la desigualtat de classe i la bretxa social, cultural i tecnològica, el dels desastres mediambientals i les pandèmies, el de la crisi de valors i el revisionisme, el del neoliberalisme i el populisme, el de les fake news i la propaganda, el de la IA, el Big Data i el Gran Germà…, li sobra gairebé de tot menys una cosa: el temps necessari per aturar-nos, analitzar, reflexionar i intentar comprendre cap on va el món.

La infoxicació —munts d’informació improcessable per una ment humana— ens aclapara i ens embruta el pensament: ens narcotitza. I és en aquest nou món digital ofuscat que la paraula i la imatge, articulades de forma eficaç per la classe dominant, esdevenen eines de persuasió efectives que, disfressades de versemblança, ens volen sotmetre a la seva raó.

 

Doncs, pensem-hi!

ANDRÉS HISPANO / FÈLIX PÉREZ-HITA / JOSEP M. GANYET / ÀLEX HINOJO / ALEXANDRA LAUDO / MARCEL RUBIO JULIANA / LAIA SOLDEVILA / SALVADOR ALSIUS / MIREIA BOYA / NATÀLIA LLORETA

Taula: La influència de les imatges sobre el món actual

A càrrec d’Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita

ENTRADES EXHAURIDES. AFORAMENT COMPLET. Si a darrera hora hi ha alguna baixa, donarem accés a més persones, però ja no es poden reservar més entades pel web. Gràcies per la vostra comprensió.

 

Dia: Dissabte, 19 de setembre de 2020
Hora: 17.30 h
Lloc: Confraria Nova (av. Victoriano Muñoz, 22)

El Pont de Suert

 

Les imatges representen la realitat, però també la canvien i fins i tot la creen. La fotografia i el cinema, que van anomenar-se “miralls amb memòria”, han acabat projectant les seves imatges fictícies sobre la vida real i modificant, com una lent, la nostre imatge del món. Ha canviat la nostra manera de parlar o moure’ns, o de declarar el nostre amor a algú. El món s’ha convertit en una mena de joc de miralls en què moltes vegades és la realitat la que imita la ficció, més aviat que el contrari.

Xerrada il·lustrada i diàleg entre Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita, creadors i realitzadors de Soy cámara (el programa del CCCB).

 

Andrés Hispano

Realitzador, juntament amb Félix Pérez-Hita, de Soy Cámara (TVE-CCCB). Ha comissariat les exposicions «La ciutat dels cineastes» (amb Jordi Balló, CCCB, 2001), «El rei de la casa» (amb Marc Roig, Palau de la Virreina, 2007), «That’s not Entertainment!» (amb Antoni Pinent, CCCB, 2007) i «Pantalla global» (amb Gilles Lipovetsky i Jean Seroy, CCCB, 2011). Va dirigir les nits temàtiques de BTV (1997-2000), el programa Boing Boing Buddha (creat juntament amb Manuel Huerga, BTV, 2000-2003) i Baixa Fidelitat (juntament amb Félix Pérez-Hita, XTVL, 2005). Va escriure David Lynch, claroscuro americano (Glénat, 1997) i va comissariar, amb Antoni Pinent, el pack DVD Del éxtasis al arrebato (Cameo, 2009). És professor convidat de cinema i cultura audiovisual en diferents universitats.

 

Fèlix Pérez-Hita (Barcelona, 1967)

Ha codirigit Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat (XTVL-2005), i treballar com a guionista i editor per a Boing Boing Buddha (BTV, 2001-2004). Amb Arturo Bastón dirigeix HILOMENTAL (sesiones videológicas). És membre fundador de l’associació Horitzó.tv i, amb el col·lectiu Neokinok.tv, va crear Tvlata (Projecte educatiu de tv experimental, 2007).

De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a Barcelona tv. Ha impartit classes de historia i teoria de la imatge a l’Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago, Cultura/s (La Vanguardia) o El Estado Mental.

Taula: La imatge en el temps d’algorismes

A càrrec de Josep M. Ganyet i Àlex Hinojo

ENTRADES EXHAURIDES. AFORAMENT COMPLET. Si a darrera hora hi ha alguna baixa, donarem accés a més persones, però ja no es poden reservar més entades pel web. Gràcies per la vostra comprensió.

 

Dia: Dissabte, 19 de setembre de 2020
Hora: 18.30 h
Lloc: Confraria Nova (av. Victoriano Muñoz, 22)

El Pont de Suert

 

Avui, Internet, els dispositius mòbils i les xarxes socials han fet que el nosaltres sigui potencialment la meitat dels habitants del planeta i que el jo es multipliqui segons la xarxa, la tecnologia i la imatge que es vulgui projectar.

En el fons, hem arribat a fer vertadera la tesi del moviment antiart Fluxus: vivim, venem i projectem la nostra imatge com si es tractés d’una obra d’art del segle XX. Warhol, Dalí i Vostell van inventar TikTok i Instagram molt abans de TikTok i Instagram.

En aquest entorn, on els algorismes ens descobreixen vídeos, imatges, perfils i fins i tot són capaços de crear-ne, també fan part del nosaltres: són perquè nosaltres som, i el més important, som perquè ells són.

 

Josep M. Ganyet

Enginyer informàtic per la UAB especialitzat en imatge digital i intel·ligència artificial. En l’actualitat dirigeix l’empresa de comunicació digital Mortensen.cat. És professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra; col·labora a RAC1, BTV i TV3, i escriu a La Vanguardia, Viaempresa, Cavall Fort i Sàpiens sobre tecnologia, economia i estil de vida digital. És membre de la ISOC (Internet Society) i membre fundador de l’AIPO (Associació d’Interacció Persona-Ordinador).

 

Àlex Hinojo

Gestor del coneixement.  Diplomat en Ciències Empresarials (UAB/UOC), amb postgraus en gestió cultural (UB) i museologia (UPF). Especialitzat en la divulgació cultural a la xarxa mitjançant plataformes obertes, especialment Viquipèdia, a més d’activista pel coneixement lliure i pels drets digitals.

Ha treballat amb els principals museus, biblioteques, arxius i universitats dels Països Catalans, i amb diverses institucions a escala internacional difonent els beneficis de treballar en obert, en xarxa i de manera descentralitzada i col·laborativa.

Actualment treballa com a coordinador digital de l’Institut Ramon Llull, i col·labora amb El Món a RAC1 i amb Popap de Catalunya Ràdio.

Diàlegs a la plaça: Totes les imatges que hem vist, i les que no

A càrrec d’Alexandra Laudo i Marcel Rubio Juliana

Dia: Dissabte, 26 de setembre de 2020
Hora: 12 h
Lloc: plaça del Mercadal.

El Pont de Suert

 

En un espai que és alhora una intervenció artística site-specific de Marcel Rubio Juliana, l’artista i la comissària Alexandra Laudo dialogaran sobre la història de les imatges, la memòria, la malenconia i la presència de la literatura i la paraula en els seus treballs.

 

 

Marcel Rubio Juliana (Barcelona, 1991)

Ha estudiat a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo (Badalona) i, posteriorment, va cursar el grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona (2013). Ha exposat a la Fundació Arranz-Bravo (2018) o a la fira Swab de Barcelona, entre d’altres.

El 2021 presentarà una exposició a l’Espai 13 de la Fundació Miró, en un cicle comissariat per Pere Llobera.

 

Alexandra Laudo és comissària independent. Entre els seus projectes recents, destaquen l’acció curatorial-literària Repenjar-se en un raig de sol oblic, desenvolupada a la plataforma p4stura.net en el marc d’Art Nou 2020, la conferència performativa How to observe a nocturnal sky (Centre d’Art Fabra & Coats, Barcelona, i Collective, Edimburg), l’exposició Una certa foscor (CaixaForum), el cicle expositiu La possibilitat d’una illa (Espai 13, Fundació Joan Miró) o les dues darreres edicions del programa Composicions d’intervencions artístiques a espais públics, comissariat juntament amb Glòria Picazo en el marc del Barcelona Gallery Weekend. Durant el curs 2015-2016, va ser una de les participants de CuratorLab, el programa d’investigació curatorial de Konstfack University (Estocolm), en el marc del qual va desenvolupar la conferència performativa An intellectual history of the clock, que ha presentat en centres d’art i festivals de diferents ciutats europees. Ha rebut diferents premis i beques per la seva tasca curatorial i d’investigació, com ara el Premi Terrassa Comissariat, BCN Producció Comissariat, Premi Marco Magnani Giovanne Critica. Escriu sobre cultura contemporània a la plataforma de crítica A-Desk, ha publicat diversos textos en catàlegs d’exposicions i llibres d’art i ha estat editora d’algunes publicacions.

 

Instagram: heroinas_de_la_cultura

Diàlegs a la plaça: Ètica i periodisme en temps de coronavirus

A càrrec de Laia Soldevila i Salvador Alsius

Dia: Dissabte, 26 de setembre de 2020
Hora: 18 h
Lloc: plaça del Mercadal.

El Pont de Suert

 

Reflexions entorn la professió periodística: les pressions, la mirada del periodista a l’hora d’explicar la realitat, la importància de l’ètica periodística, el context polític i social en què es fa periodisme, la lectura crítica del que diuen els mitjans… i què sostindrà l’ofici de periodista en la crisi que encetem.

 

 

Laia Soldevila (Linyola, 1985)

Periodista, editora i cap de redacció del digital Crític. També és professora de periodisme a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ha estat tècnica de comunicació i projectes al Grup de Periodistes Ramon Barnils, del qual és membre de la junta, i redactora al digital Social.cat. Ha impulsat i guionitzat documentals sobre la memòria històrica del Pla d’Urgell i és coautora del documental Barnils, tal com raja.

 

Salvador Alsius (Barcelona, 1948)

Periodista i professor universitari. Com a periodista, va ser sotsdirector del setmanari El Món, director i presentador de telenotícies i de diversos programes a TVE i a TV3, realitzador d’un magazín a Catalunya Ràdio i col·laborador en diversos mitjans escrits. En l’àmbit acadèmic, ha estat professor de la UAB i de la UPF. En aquesta universitat, va ser degà de la Facultat de Periodisme. Va ser degà del Col·legi de Periodistes i vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ha rebut, entre altres premis, el Ciutat de Barcelona de televisió.

 

Diàlegs a la plaça: La meva Lleida no és la teva

A càrrec de Mireia Boya i Natàlia Lloreta

Dia: Dissabte, 26 de setembre de 2020
Hora: 19.30 h
Lloc: plaça del Mercadal

El Pont de Suert

 

Màrius Torres responia elegantment a Joan Sales que “la meva Lleida no és la teva” a propòsit d’uns versos que li havia fet arribar per carta des de Barcelona pels volts de finals de 1936. Fill d’un llinatge de Vallclara, a la Conca de Barberà, Sales coneixia les dures planícies ponentines, però Torres va preferir enaltir el seu paisatge i tot el seu patrimoni sensorial. Amb menys poesia i més postmodernitat, Mireia Boya i Natàlia Lloreta, una del Pirineu i l’altra de la plana, conversaran sobre la seves Lleides, sobre els paisatges i els seus límits, sobre l’explotació dels territoris, els seus parlars, les seves gents i els seus futurs.

 

 

Mireia Boya Busquet (Sent Gaudenç, 1979)

Ambientòloga i activista aranesa. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Gestió i Ordenació del Territori per la Universitat de Mont-real. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya durant la legislatura 2016-2017. L’any 2019 va publicar el llibre autobiogràfic Trencar el silenci, que ja va per la tercera edició.

 

Natàlia Lloreta Pané (el Talladell, 1979)

Freelance en comunicació i gestió cultural. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, dins de l’àmbit de la comunicació treballa especialment en la creació de continguts, tant editorials com audiovisuals, l’storytelling i la documentació, i en gestió cultural desenvolupa tasques de producció, coordinació d’equips i disseny de projectes.

ITINERARI DEL PENSAMENT. TAULES I DIÀLEGS

El Pont de Suert

Tots els actes de l’Itinerari del pensament són gratuïts.

 

No obstant això, i d’acord als protocols de la Covid-19, és necessària la inscripció.

 

Inscripcions: a partir del 3 de setembre en aquest mateix web. Places limitades.